Páginas

dimarts, 15 de maig del 2012

dia 5: runes i devocions.

  foto: Jordi Girbén
                                           

  De la cova de la Vansa a les runes de Cumiols, transpiren les roques i els camins alés ancestrals que tot ho embolcallen. Collita abundant i rica avui de sons i estímuls. Girbén ens a passejat (per aquests indrets que ell tant bé coneix) com qui obre portes per ventilar l'estància. En ple equador de la meva residencia eclíptica, l'excursió d'avui ha servit per revisar provisions, reflexionar sobre tot el fet fins ara i tornar-hi amb forces renovades i mirada neta.

  Des d'ahir ens acompanya en la nostra singladura Luis Fernandes, documentalista portuguès, viatger i músic. Està reunint material per un documental sobre música experimental i processos creatius; la seva estada a l'eclíptica forma part d'un treball de camp que durarà fins al Octubre...en el qual entrevistara i seguirà personatges i actes de l'escena catalana.

  Tots tres ens hem endinsat al barranc de la Font Freda, hem visitat els seus poblats abandonats a les coves, estances ara buides on el temps sembla aturar-se. Evidencies d'un passat reverbera encara entre aquestes parets. Hem fet sonar el barranc llença'n rocs al buit, ens hem remullat a l'àliga rierol que perfila aquestes terres entre gorgs i sinuositats exquisides.

  Cumiols té una església fantàstica, on un humil altar al patró Sant Romà presideix una estància gairebé buida on només les ofrenes que han portat els feligresos configuren l'imaginari religiós: un raconet kitsch d'espelmes, estampetes de verges, un nen jesús i llibres de registre de visites...Aquí no hi ha capellà, es un lloc de culte fet a mida de la solitud del paisatge, de la seva quietud, sense estralls ni rebomboris, tan senzill i diàfan com els camps de blat i ordi rivetejats de roselles.


visiteu la web d'en Luis Fernandes aquí:
 www.wix.com/25framesporsegundo/luis-fernandes