M'interessen especialment els que conjuguen els dos aspectes de l'eclíptica, el cel i la terra.
1. El liquen es l'únic organisme que ha resistit un viatge espacial i n'ha tornat reforçat. Recentment, exemplars de varies especies foren enviats a l'espai a bord del satèl·lit Foton M-2 de l'agencia espacial europea. Els líquens varen ser sotmesos al buit, a altes fluctuacions de temperatura, radiació solar ultra-violeta i radiació còsmica. Varen arribar a la terra en perfecte estat i continuen vivint sense cap problema.
2. La incidència directe del sol en el nostre planeta i en els nostres cossos es evident. L'ultima sessió a l'observatori a estat solar. A través del filtre d'hidrogen alpha hem passejat la mirada per les taques a la superfície, les espectaculars emanacions de plasma i petites manifestacions de la colossal activitat interna del astre. Actualment estem a la meitat de la fase principal de la vida del sol. Aquesta fase dura uns 10.000.000.000 d'anys, després, un cop esgotat l'hidrogen (el seu combustible actual), començarà a cremar el seu nucli, format d'heli. En aquesta darrera etapa el seu tamany augmentarà fins a convertir-se en una Super Nova. Aquest canvi de dimensions implica la desaparició de la terra i la resta de planetes de l'òrbita interna del sistema solar. Per aixo encara queden però, 5.000.000.000 d'anys.
 |
| foto: Jordi Girbén |
3. La nostra relació amb el cel, ens ha condicionat inmemorialment aquí a la terra. De fet, gairebé tot el nostre imaginari religiós i espiritual, es dirigeix a les alçades, on podem situar totes les dèries i esperances que s'ens neguen aquí a la terra. La mirada científica naturalment obvia aquestes lectures antropològiques, amb excepcions on dramàticament l'individuu (científic, astrònom, pensador) topa amb l'ignot i s'origina el conflicte intern. Aquest conflicte, aquesta dèria, m'interessa especialment, aquest arribar fins al final de les coses on només hi han preguntes sense resposta...ahir vaig parlar de Brahe, però òbviament es obligada en tot investigador la reflexió en els límits...
Demà al migdia tornaré cap a casa, enrere quedaran aquests dies viscuts intensament al costat dels mestres Girbén i Guntín, als qui agraeix-ho la seva paciència i dedicació . Ara hem toca pair tot aixo, treballar-ho, reflexionar tots aquests límits...desitjar sorts climatologiques a la Maria Rodés, (jo he tingut força núvols) i agrair a Gràcia Territori Sonor i l'Observatori de Castelltallat aquesta experiència.
SPACE IS THE PLACE!!
